Quines són les classificacions de les citoquinines?

Les citoquinines naturals inclouen:
Kinetina (KT):
Aïllada de cèl·lules espermàtiques d'arengada el 1955, va ser la primera citoquinina descoberta de manera natural.

Zeatina (ZT):
Aïllat de llavors de blat de moro immadures, estimula la divisió cel·lular, afavoreix la formació de clorofil·la, accelera el metabolisme i la síntesi de proteïnes.

Dihidrozeïna (DHZ):
Similar a la zeina, també és una citoquinina natural.
Isopentyladenine (iP) i isopentenyladenine (iPA): També hi ha més de trenta altres anàlegs naturals.

Les citoquinines sintètiques d'ús habitual inclouen:
6-Benzilaminopurina (6-BA):
Sintetitzat el 1952, s'utilitza àmpliament en cultius agrícoles, afavorint la formació de brots i induint la formació de calls.

Forclorfenuron (CPPU):
Sintetitzat el 1979, va ser àmpliament utilitzat en la producció agrícola als anys 80 i posseeix una forta activitat de divisió cel·lular.

Tidiazuron:
Sintetitzat per primera vegada per una empresa alemanya l'any 1976, promou la divisió cel·lular, indueix la formació de calls i accelera l'engrandiment i la maduració de la fruita.

La informació anterior resumeix els principals tipus i característiques de les citoquinines naturals i sintètiques.